(Català) Un drama de llarga història a l’encara curt segle XXI

ORIGINAL LANGUAGES, 4 Apr 2016

Carta de la Pau – TRANSCEND Media Service

L’Associación de Investigación para la Paz (AIPAZ), de la qual forma part la Fundació Carta de la Pau, ha fet públic un comunicat sobre els refugiats: “Un drama de llarga història a l’encara curt segle XXI”.

“No hi ha dubte que el s. XX va fer grans aportacions a la ciència i al desenvolupament humà, però també és desgraciadament cert que sempre se’l recordarà per haver estat capaç de produir dues guerres mundials i haver consentit el genocidi dels Balcans, entre d’altres deplorables guerres. Una d’elles va sembrar les terres del nostre país amb prop d’un milió de cadàvers. I portem camí que el s. XXI sigui històricament recordat per la inconcebible situació en què es troben actualment més de 60 milions de persones refugiades i desplaçades. L’any 410 circumstàncies semblants a les actuals van propiciar el saqueig de Roma, capital de l’Imperi. Pensen alguns que altres poders tan importants com aquells puguin veure soscavats pel maltractament sociopolític que moviments demogràfics similars estan rebent d’Occident. No és doncs atrevit concloure que ens trobem amb un problema històricament transcendental al qual cal donar solució si no volem que les seves conseqüències siguin irreparables.

L’Associación de Investigación por la Paz ( AIPAZ ), davant aquesta trista realitat vol oferir al públic la seva modesta reflexió sobre aquest fet.

El pitjor no és constatar que diàriament surten dels seus respectius països milers de persones a la recerca de seguretat. D’aquests milions de persones expulsades per una o altra raó, són també milers les que han mort al llarg del camí ofegats al Mare Nostrum, en les ribes de l’Egeu, en les rodalies de Turquia o en altres mars del món. Els mitjans de comunicació parlen de 10.000 nens i nenes desapareguts, de violacions i de maltractament durant el trajecte, de 400.000 persones sense accés a ajuda humanitària, de 13 milions i mig de desplaçats només des de Síria durant els més de cinc anys que dura la guerra, de l’obstrucció de les rutes de subministrament entre Turquia i la ciutat d’Alep per afavorir el degoteig més accelerat de les morts.

Es multipliquen els camps de concentració. 40.000 sudanesos amuntegats en el camp de Bredjing (Txad). 470.000 somalis en el de Dadaad (Kenya). La humanitat, mossegant-se la ira i al mateix temps agenollada davant el fusell botxí, avança com un tropell d’esclaus i esclaves, sense força tan sols per narrar la seva tragèdia. Trist és computar la construcció de murs – frontera, separadors d’una natural veïnatge: el de Berlín en els seus infausts dies, el d’Israel amb Palestina, el dels EUA amb Mèxic, el de Melilla amb tot el Sud d’Àfrica, la Gran Muralla del Marroc que impedeix el pas a l’explotat poble del Sàhara Occidental, el mur de l’Aràbia Saudita amb l’Iraq, el de les comunitats grega i turca i, per posar fi, el gran mur aquàtic de la Mediterrània, divisor de les dues ribes per on no transiten, sinó on s’han enfonsat per sempre més de 4.000 germans i germanes nostres que simplement buscaven pa.

Però si és dolorós observar els fets, ho és més, suggeríem una mica més amunt, descriure les causes que produeixen aquestes injustícies. La gran causa es diu GUERRA. Conflictes armats que han deixat milers i milers de víctimes mortals a l’Afganistan, l’Iraq, Líbia, Síria, el Congo, Rwanda, Sudan, Iemen o Colòmbia -per esmentar tan sols alguns-, i han causat massius desplaçaments forçats de població, ja sigui dins o fora de les seves fronteres.

Quina és la resposta dels que intentem acostar-nos a l’estudi de la pau dins d’AIPAZ? Quina reflexió ens atrevim a oferir als nostres conciutadans, com una obligació sentida per la nostra responsabilitat de col·laborar amb la construcció d’una civilització més pacífica?

A . En primer lloc, assegurem que no és possible entendre una política que només parli de fets tristos i vergonyosos, sense al mateix temps esforçar-se per posar remei a les causes que els produeixen. Afirmem rotundament que cal posar fi a les guerres que causen aquests més de 60 milions de persones a la recerca de refugi, vagabundejant per les terres i les aigües del món.

B . Nosaltres afirmem que aquests més de 5.000 milions diaris de dòlars emprats per al militarisme i l’armamentisme s’han de posar al servei del desenvolupament humà, social i sostenible i a l’eliminació de més de les 60.000 persones que moren de fam també, diàriament. I això ho demanem perquè sabem que la fam i la pobresa són igualment engendradores de guerres.

Des d’aquests principis fonaments d’una estratègia correcta i imprescindible per guanyar la batalla del respecte a la lliure i pacífica circulació de les persones pel món, ens unim a altres tantes organitzacions nacionals i internacionals que defensen i exigeixen als estats les següents mesures :

1. Complir els convenis internacionals i de les directives europees en matèria d’asil i refugi (Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats de 1951 i el seu protocol de 1967, etc.)
2. Obrir rutes legals i segures per evitar els perills dels que fugen de la persecució.
3. Garantir sistemes adequats d’acollida per a la població refugiada.
4. Respectar els drets humans a les fronteres perquè els refugiats puguin exercir-los en la seva recerca d’asil.
5. Garantir l’ajuda humanitària allà on sigui necessària.
6. Reforçar les operacions de recerca i salvament humanitari en les aigües on es produeixin naufragis o perills d’una altra índole .
7. Complir rigorosament el Tractat sobre el Comerç d’Armes així com les normes regionals (Posició Comuna a la UE) i les lleis estatals que regulen el comerç d’armes. En el cas d’Espanya, la Llei 53/2007 de Comerç d’Armes.
8. Evitar que les empreses transnacionals acabin amb els recursos del planeta.
9. Adoptar mesures coherents per lluitar contra la desigualtat, reduir la pobresa i prevenir els conflictes armats arreu del món.
10. Recuperar els fons de la política de cooperació al desenvolupament fins a assolir progressivament el 0.7.

Go to Original – cartadelapaz.org

Share this article: email mastodon facebook 🔗 copy link

DISCLAIMER: The statements, views and opinions expressed in pieces republished here are solely those of the authors and do not necessarily represent those of TMS. In accordance with title 17 U.S.C. section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. TMS has no affiliation whatsoever with the originator of this article nor is TMS endorsed or sponsored by the originator. “GO TO ORIGINAL” links are provided as a convenience to our readers and allow for verification of authenticity. However, as originating pages are often updated by their originating host sites, the versions posted may not match the versions our readers view when clicking the “GO TO ORIGINAL” links. This site contains copyrighted material the use of which has not always been specifically authorized by the copyright owner. We are making such material available in our efforts to advance understanding of environmental, political, human rights, economic, democracy, scientific, and social justice issues, etc. We believe this constitutes a ‘fair use’ of any such copyrighted material as provided for in section 107 of the US Copyright Law. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, the material on this site is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. For more information go to: http://www.law.cornell.edu/uscode/17/107.shtml. If you wish to use copyrighted material from this site for purposes of your own that go beyond ‘fair use’, you must obtain permission from the copyright owner.

Comments are closed.