(Català) Per què tots aquests racistes estan tan aterroritzats?

ORIGINAL LANGUAGES, 4 Sep 2017

Robert Burrowes – Pressenza Int’l Press Agency

(Imagen de David Andersson)

El racisme no és un fenomen nou i, si bé és una realitat quotidiana per a un gran nombre de persones, també sol esclatar des de les ombres per recordar-nos que només perquè podem seguir ignorant la seqüència interminable d’incidents racistes “menors”, el racisme no ha desaparegut, malgrat els esforços suposadament significatius per eliminar-ho. Dic “suposadament” perquè aquests esforços passats, han estat personals, recursos i estratègies que se’ls han dedicat, no han fet gens per abordar la causa subjacent del racisme i per tant el seu impacte ha de ser superficial i temporal. Com demostra el registre.

Dic això no per denunciar l’esforç realitzat i, en contextos limitats, el progrés assolit, però si volem eliminar el racisme, en comptes de confinar-ho a les ombres perquè aquest surti periòdicament, llavors hem de tenir el valor d’entendre el que Impulsa el racisme i el disseny de respostes que aborden aquesta causa.

En cas contrari, totes les millors idees al món no poden fer més que repetir els esforços anteriors en el diàleg, l’educació, l’acció noviolenta i la implementació d’una legislació dissenyada per protegir els drets civils o fins i tot il·legalitzar la violència, la qual cosa no funciona, per descomptat, com la violència omnipresent en la nostra societat demostra i va anar novament il·lustrada gràficament pel recent esclat de la violència “nacionalista blanca” en Charlottesville, Estats Units.

El racisme dirigit contra els pobles indígenes i les persones de color ha estat un factor significatiu que ha impulsat aspectes clau de la política interna i la política exterior en molts països durant segles. Aquest resultat és inevitable donat els imperatius psicològics que impulsen la violència racista.

El racisme – la por i l’odi als d’una altra raça, juntament amb la creença que l’altra raça és inferior i ha de ser dominat (per la seva raça) – és ara molt visible entre les poblacions europees afectades pels fluxos de refugiats d’Orient Mitjà i del Nord Àfrica. A més, el racisme és contínuament molt evident entre sectors de la població nord-americana, però també en països com Sud-Àfrica, Austràlia i en tota Amèrica Central i del Sud, on les poblacions indígenes són particularment afectades. Però el racisme també és un problema en molts altres països.

Llavors, per què el temor i l’odi dels d’una raça diferent són tan prominents? Permetin-me començar pel principi.

La socialització humana és essencialment un procés d’ aterroritzar als nens a “pensar” i fer el que volen els adults que els envolten (independentment de la funcionalitat d’aquest pensament i comportament en termes evolutius). Per tant, les actituds, creences, valors i comportaments que exhibeixen la majoria dels éssers humans són impulsats per la por i l’acte-odio que acompanya a aquesta por. Per a una explicació completa d’aquest punt, vegi “Per què la violència?” i “Psicologia sense por i psicologia temorosa: principis i pràctica”.

No obstant això, a causa que aquest temor i odi per si mateixos són tan desagradables de sentir-se conscientment, la majoria de la gent suprimeix aquests sentiments per sota de la consciència i després (inconscientment) els projecta sobre les víctimes “legitimades” (és a dir, les persones “aprovades” i/o societat en general). En resum: el temor i l’odi a si mateixos es projecten com a temor i odi cap a determinats grups socials (ja siguin persones d’un altre gènere, nació, raça, religió o classe).

Tot això succeeix perquè pràcticament tots els adults estan (inconscientment) aterroritzats i odiant-se a si mateixos, per la qual cosa inconscientment aterroritzen als nens perquè acceptin les actituds, creences, valors i comportaments que fan que els adults se sentin segurs. Un nen que pensa i actua de manera diferent és aterridor i no se li permet florir.

No obstant això, una vegada que el nen ha estat tan aterroritzat, respondrà a la seva por i acte-odi amb la disminució d’estímuls dels adults. El que és important, emocionalment parlant, és que la por i l’odi per si mateixos tenen una sortida perquè puguin ser alliberats i llocs en acció. I donat els pares no permeten que els seus fills sentin i expressin la seva por i odi en relació amb ells (els qui, fonamentalment, només volen obediència sense comprendre que l’obediència està arrelada en la por i genera un odi enorme perquè nega la voluntat pròpia de l’individu, el nen no tindrà una altra alternativa que projectar la seva por i odi en les adreces socialment aprovades.

Per tant, com a adult, la seva pròpia por i acte-odio són inconscients per a l’individu precisament perquè mai se’ls va permetre sentir i expressar-los amb seguretat de menut. El que sí senten, conscientment, és el seu odi cap a les víctimes “legitimades”.

Històricament, diferents grups socials en diferents contextos culturals han estat víctimes d’aquest temor i odi projectats però “socialment aprovats”. Dones, pobles indígenes, catòlics, afroamericans, jueus, comunistes, palestins…. La llista continua. El grup predominant en aquesta categoria, per descomptat, són els nens (que la seva “incontrolabilitat” espanta a gairebé a tots els pares fins que hagin estat aterroritzats i domesticats amb èxit).

Els grups socialment aprovats per ser temuts i odiats són determinats per les elits. Això es deu al fet que els membres de l’elit estan aterroritzats i plens d’acte-odio i usen els diversos poderosos instruments a la seva disposició -des del control dels polítics fins als mitjans corporatius- per impulsar i donar direcció a la por i odi a si mateixos de la població de manera extensa enfocant aquesta por i odi en el que espanta a l’elit. Això fa que sigui més fàcil per a l’elit atacar al grup en el qual projecten el seu temor. Això és pel que Donald Trump i diversos líders europeus fomenten els atacs racistes. Vegeu, per exemple, “Aquest expert en violència política pensa que Trump està fent que els ataquis neonazis siguin més probables”. També és útil per proporcionar una base per millorar el control social de les elits a través de mesures tals com a restriccions legislatives als drets humans i majors poders policials.

Històricament parlant, els pobles indígenes i les persones de color han estat els objectius principals d’aquesta por projectada i acte-odi, la qual cosa explica els orígens psicològics (que sustenten i complementen els orígens polítics i econòmics) de pràctiques com el comerç d’esclaus per l’Atlàntic i el colonialisme europeu en segles anteriors. El racisme permet a les elits i a altres persones projectar la seva por i acte-odi cap als pobles indígenes i les persones de color perquè les elits puguin llavors destruir aquesta por i acte-odi.

Òbviament, això no pot funcionar. Vostè no pot destruir la por, ja sigui el seu o el d’algú més. No obstant això, vostè pot causar danys fenomenals a aquells en els quals la seva por i acte-odio es projecten. Per descomptat, no hi ha gens intel·ligent en aquest procés. Si cada persona indígena i persona de color al món fos assassinada, les elits simplement projectarien la seva por i acte-odi cap a altres grups i es proposarien destruir a aquests grups també.

De fet, les elits occidentals estan projectant el seu temor i acte-odi cap als musulmans, i això es manifesta de moltes maneres, fins i tot com una guerra contra els països d’Orient Mitjà. I quan la tornada d’aquestes guerres es manifesta com a atacs “terroristes” als països occidentals (suposant que no són esdeveniments de “bandera falsa”, com sol ser el cas), com el recent atac a Barcelona, és simplement usat per les elits, emprant els seus mitjans corporatius en particular, per justificar un control social més intrusiu sota la disfressa de “seguretat reforçada”, com es va esmentar anteriorment.

Si vostè està començant a preguntar-se sobre el seny de tot això, pot estar segur que no hi ha cap. Les elits són boges. Vegeu “La Elite Global és Insana”. Desafortunadament, els individus que es mobilitzen en resposta a aquesta projecció són també insans, com il·lustrarà fàcilment una lectura superficial de les seves paraules escrites i fins i tot una atenció modesta a les seves paraules parlades. Vegeu, per exemple, “Charlottesville: Race and Terror”.

Llavors, hi ha alguna cosa que puguem fer? Fonamentalment, necessitem deixar d’ aterroritzar als nostres fills. Com a respatller, podem proporcionar espais segurs perquè tant nens com a adults sentin conscientment la seva por, acte-odi i altres sentiments suprimits (el que els permetrà alliberar-se amb seguretat). Fent això, evitarem crear més persones boges que projectin la seva por i acte-odi en les adreces aprovades per elits. Vegi “La meva promesa als nens”.

Si vostè és prou valent com per reconèixer que les elits li estan manipulant per témer a les persones d’altres races (o religions), a les quals no necessitem témer, qualsevol moment és un bon moment per parlar i demostrar la seva solidaritat. És possible que també desitgi signar la promesa en línia de “La Carta Popular per crear un món no violent”.

També és vostè benvingut a considerar l’ús del marc estratègic explicat en Estratègia de Campanya No Violenta per a la seva campanya contra el racisme. I si vol organitzar una acció no violenta per combatre el racisme en un context en el qual la violència pugui esclatar, pot minimitzar el risc d’aquesta violència seguint l’extensa llista de directrius aquí: “Acció No Violenta: Minimitzar el Risc de Repressió Violenta”.

La por reprimida i l’odi a si mateix han de ser projectats i generalment es projecten de manera socialment aprovada (encara que les malalties mentals i algunes formes d’activitat delictiva són maneres en les quals aquest temor suprimit manifesta que no són socialment aprovats).

En essència, el racisme és una manifestació de la malaltia mental de les elits que ens manipulen perquè facin la seva insana oferta. Desafortunadament, moltes persones són víctimes fàcils d’aquesta manipulació perquè estan plenes de terror i odi a si mateixos.

____________________________________________

Robert Burrowes, Ph.D. es miembro de la Red TRANSCEND para la Paz, el Desarrollo y el Medio Ambiente y tiene un compromiso de vida para entender y poner fin a la violencia humana. Se ha realizado una amplia investigación desde 1966 en un esfuerzo para entender por qué los seres humanos son violentos y ha sido un activista por la noviolencia desde 1981. Es autor de Why Violence? Websites: (Charter)  (Flame Tree Project)  (Songs of Nonviolence) (Nonviolent Campaign Strategy) (Nonviolent Defense/Liberation Strategy) (http://robertjburrowes.wordpress.com)  Email: flametree@riseup.net

Aquest article també està disponible a English, Castellano

Go to Original – pressenza.com

Share this article: email mastodon facebook 🔗 copy link

DISCLAIMER: The statements, views and opinions expressed in pieces republished here are solely those of the authors and do not necessarily represent those of TMS. In accordance with title 17 U.S.C. section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. TMS has no affiliation whatsoever with the originator of this article nor is TMS endorsed or sponsored by the originator. “GO TO ORIGINAL” links are provided as a convenience to our readers and allow for verification of authenticity. However, as originating pages are often updated by their originating host sites, the versions posted may not match the versions our readers view when clicking the “GO TO ORIGINAL” links. This site contains copyrighted material the use of which has not always been specifically authorized by the copyright owner. We are making such material available in our efforts to advance understanding of environmental, political, human rights, economic, democracy, scientific, and social justice issues, etc. We believe this constitutes a ‘fair use’ of any such copyrighted material as provided for in section 107 of the US Copyright Law. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, the material on this site is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. For more information go to: http://www.law.cornell.edu/uscode/17/107.shtml. If you wish to use copyrighted material from this site for purposes of your own that go beyond ‘fair use’, you must obtain permission from the copyright owner.

Comments are closed.