(Catalan) ‘Els Paries del Caribe’ [Haitians]

ORIGINAL LANGUAGES, 2 Dec 2013

Mario Vargas Llosa – TRANSCEND Media Service

Carta de la Pau Dirigida a l’ONU – 4 Nov 2013

Juliana Deguis Pierre va néixer fa 29 anys, de pares haitians, a la República Dominicana i mai ha sortit de la seva terra natal. Mai va aprendre francès ni créole i la seva única llengua és el bell i musical espanyol dominicà. Amb el seu certificat de naixement, Juliana va demanar el carnet d’identitat a la Junta Central Electoral (responsable del registre civil), però aquest organisme na negar-se a donar-li i li va decomissar el certificat al·legant que els seus “cognoms eren sospitosos”. Juliana va  apel·lar i el 23 de setembre de 2013 el Tribunal Constitucional dominicà va dictar una sentència negant la nacionalitat dominicana a tots els que, com aquella jove, són fills o descendents de “immigrants ” irregulars. La disposició del Tribunal ha posat a la República Dominicana a la picota de l’opinió pública internacional i ha fet Juliana Deguis Pierre un símbol de la tragèdia dels prop de 200.000 dominicans d’origen haitià (segons Laura Bingham, de l’Open Society Justice Initiative) que, d’aquesta manera, la majoria d’ells de manera retroactiva , perden la seva nacionalitat i es converteixen en apàtrides.

La sentència del Tribunal Constitucional dominicà és una aberració jurídica i sembla directament inspirada en les famoses lleis hitlerianes dels anys trenta dictades pels jutges alemanys nazis per privar de la nacionalitat alemanya als jueus que portaven molts anys (molts segles) afincats en aquest país i eren part constitutiva de la seva societat. Aquesta decisió, com a mínim, és contrària a una disposició legal de la Cort Interamericana de Drets Humans (de la qual la República Dominicana forma part ) i que , al setembre de 2005, va condemnar aquest país per negar el seu dret a la nacionalitat a les nenes Dilcia Yean i Violeta Bosico, dominicanes com Juliana, i igual que ella filles d’haitians. Amb aquest precedent, és obvi que, si és consultada, la Cort Interamericana tornarà a reafirmar aquell dret i la República Dominicana haurà d’acatar aquesta decisió, llevat que decideixi -una cosa molt improbable – retirar-se del sistema legal interamericà i convertir al seu torn en un país pària.

Cal assenyalar , com ho fa The New York Times el 24 d’octubre, que dos membres del Tribunal Constitucional dominicà van donar un vot dissident per salvar l’honor de la institució i del seu país oposant-se a una mesura clarament racista i discriminatòria. L’argument utilitzat pels membres del Tribunal per a negar la nacionalitat a persones com Juliana Deguis Pierre és que els seus pares tenen una ” situació irregular”. És a dir, cal fer pagar als fills (o als néts i besnéts ) un suposat delicte que haurien comès els seus avantpassats. Com en l’Edat Mitjana i en els tribunals de la Inquisició, segons aquesta sentència, els delictes són hereditaris i es transmeten de pares a fills amb la sang.

La decisió converteix en apàtrides a més de 200.000 dominicans d’origen haitià

A la crueltat i inhumanitat de semblants jutges se suma la hipocresia. Ells saben molt bé que la migració “irregular” o il·legal d’haitians a la República Dominicana que va començar a principis del segle vint és un fenomen social i econòmic complex , que en molts períodes -els de major bonança , precisament -ha estat encoratjat per hisendats i empresaris dominicans a fi de disposar d’una mà d’obra barata per a les ‘zafras’ de la canya de sucre , la construcció o els treballs domèstics , amb ple coneixement i tolerància de les autoritats , conscients del profit econòmic que obtenia el país -bé, els seus classes mitjanes i altes- amb l’existència d’una massa d’ immigrants en situació irregular i que vivien en condicions summament precàries , la gran majoria d’ells sense contractes de treball, ni seguretat social ni protecció legal.

Un dels majors crims comesos durant la tirania de ‘Generalísimo’ Trujillo va ser la matança indiscriminada d’haitians de 1937 en la qual, es diu , diverses desenes de milers d’aquests miserables immigrants van ser assassinats per una massa enardida amb les fabricacions apocalíptiques de grups nacionalistes fanàtics . No menys greu és, des del punt de vista moral i cívic, l’escandalosa sentència del Tribunal Constitucional. La meva esperança és que l’oposició a ella, tant interna com internacional, lliuri el Carib d’una injustícia tan bàrbara i flagrant. Perquè la decisió del tribunal no es limita a pronunciar-se sobre el cas de Juliana Deguis Pierre. A més, perquè no quedi dubte que vol establir jurisprudència amb la sentència, ordena a les autoritats sotmetre a un escrutini rigorós tots els registres de naixements al país des de l’any 1929 a fi de determinar retroactivament qui no tenien dret a obtenir la nacionalitat dominicana i per tant poden ser ara privats.

Si aquesta setència prevalgués , desenes de milers de famílies dominicanes d’origen haitià (pròxim o remot) quedarien convertides en zombis, en no persones, éssers incapacitats per obtenir un treball legal, inscriure en una escola o universitat pública, rebre una assegurança de salut una jubilació, sortir del país, i víctimes potencials per tant de tots els abusos i atropellaments . I per quin delicte? Pel mateix dels jueus als que Hitler va privar d’existència legal abans d’enviar als camps d’extermini : per pertànyer a una raça menyspreada . Sé molt bé que el racisme és una malaltia molt estesa i que no hi ha societat ni país, per civilitzat i democràtic que sigui, que estigui totalment vacunat contra ell. Sempre apareix, sobretot quan calen bocs expiatoris que distreguin a la gent dels veritables problemes i dels veritables culpables que els problemes no es resolguin, però, hem viscut ja massa horrors a conseqüències del nacionalisme brau ( sempre màscara del racisme ) com perquè no sortim a enfrontar-nos  a ell tot just treu el cap , a fi d’evitar les tragèdies que causa a la curta o a la llarga.

El racisme apareix quan calen bocs expiatoris que ocultin els veritables problemes

Afortunadament hi ha a la societat civil dominicana moltes veus valentes i democràtiques – d’intel·lectuals , associacions de drets humans, periodistes – que, igual que els dos jutges dissidents del Tribunal Constitucional -, han denunciat la mesura i es mobilitzen contra ella. És penós , això sí, el silenci còmplice de tants partits polítics o líders d’opinió que callen davant la iniquitat o, com el prehistòric cardenal arquebisbe de Santo Domingo, Nicolás de Jesús López Rodríguez, que li dóna suport, escridassant i insultant aquells que la condemnen. Jo creia que els peruans teníem, amb el Cardenal Juan Luis Cipriani, el trist privilegi de comptar amb l’arquebisbe més reaccionari i antidemocràtic d’Amèrica Llatina, però veig que el seu col·lega dominicà li disputa el protagonisme.

Estimo molt a la República Dominicana, des que vaig visitar aquest país per primera vegada , el 1974, per fer un documental televisiu . Des de llavors he tornat moltes vegades i amb alegria l’he vist democratitzar-se, modernitzar-se, en tots aquests anys , a un ritme més ràpid que el de molts altres països llatinoamericans sense que se li  reconegui sempre la seva transformació com es mereix. El segon dels meus fills viu i treballa allà i ofereix tots els seus esforços a donar suport als drets humans en aquest país, secundat per molts admirables dominicans. Per això em fa pena veure la tempesta de crítiques que plouen sobre el Tribunal Constitucional i la seva insensata sentència. Aquest és un d’aquells moments crítics que viuen tots els països en la seva història . Ho va ser també quan va ocórrer el terrible terratrèmol que va devastar el seu país veí , Haití, al gener de 2010. Com va actuar la República Dominicana en aquesta ocasió? El president Leonel Fernández va volar immediatament a Puerto Príncipe a oferir ajuda i aquesta es va bolcar amb una abundància i generositat formidables. Jo recordo encara els hospitals dominicans plens de víctimes haitianes i els metges i infermeres dominicans que van volar a Haití a prestar els seus serveis. Aquesta és la veritable cara de la República Dominicana que no es pot veure desnaturalitzada per les males decisions d’un Tribunal Constitucional .

Go to Original – cartadelapaz.org

Share this article:


DISCLAIMER: The statements, views and opinions expressed in pieces republished here are solely those of the authors and do not necessarily represent those of TMS. In accordance with title 17 U.S.C. section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. TMS has no affiliation whatsoever with the originator of this article nor is TMS endorsed or sponsored by the originator. “GO TO ORIGINAL” links are provided as a convenience to our readers and allow for verification of authenticity. However, as originating pages are often updated by their originating host sites, the versions posted may not match the versions our readers view when clicking the “GO TO ORIGINAL” links. This site contains copyrighted material the use of which has not always been specifically authorized by the copyright owner. We are making such material available in our efforts to advance understanding of environmental, political, human rights, economic, democracy, scientific, and social justice issues, etc. We believe this constitutes a ‘fair use’ of any such copyrighted material as provided for in section 107 of the US Copyright Law. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, the material on this site is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. For more information go to: http://www.law.cornell.edu/uscode/17/107.shtml. If you wish to use copyrighted material from this site for purposes of your own that go beyond ‘fair use’, you must obtain permission from the copyright owner.

Comments are closed.